Article de Laura Morera
Llicenciada en matemàtiques per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), doctora en didàctica de les matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i col·laboradora a Innovamat. Amb més de 17 anys d’experiència docent a primària, secundària i a la universitat, també ha liderat formacions per a docents. És coautora, entre altres publicacions, del llibre “Aprender a enseñar matemáticas en la educación secundaria obligatoria”, conjuntament amb la Cecilia Calvo, en Jordi Deulofeu i en Joan Jareño.
1/5 Ha canviat la manera de fer les operacions bàsiques?
No. Fem les operacions de la mateixa manera, el que canvia és com les aprenem.
Perquè l’alumnat tingui fluïdesa en la resolució d’operacions i arribi al resultat correcte de manera eficient, cal construir-les fomentant-ne una comprensió profunda: què estem fent i per què funciona?
Per construir amb significat les operacions bàsiques (sumes, restes, multiplicacions i divisions), es presenten diferents estratègies. El domini de les diferents estratègies, a més d’augmentar la comprensió, afavoreix la flexibilitat en els càlculs.
Cadascuna d’aquestes estratègies té un procés d’aprenentatge dissenyat per maximitzar aquesta comprensió. Comencem pel més concret, utilitzant materials manipulatius, fins a arribar al més abstracte, aconseguint-ne una representació més eficient i compacta.
2/5 És important practicar?
Sí. La pràctica és essencial per consolidar els coneixements i guanyar fluïdesa.
Per això, és important dedicar moments a la pràctica reproductiva: enfocada a assolir el domini d’un procediment concret mitjançant la seva repetició. I, moments a la pràctica productiva, on la pràctica esdevé una excusa per mobilitzar els processos matemàtics, com la resolució de problemes.
L’ús puntual de la tecnologia en la pràctica aporta un valor afegit ja que permet individualitzar l’aprenentatge, oferint un retorn i informes detallats sobre el progrés de cada alumne/a. Això permet que els docents puguem ajustar de forma immediata l’acompanyament a cada estudiant.
3/5 Les taules de multiplicar s’han d’acabar sabent de memòria?
SÍ. L’automatització de les taules de multiplicar és imprescindible per aconseguir aprenentatges significatius en conceptes posteriors com, per exemple, les divisions o les potències.
Després de la construcció de les taules de multiplicar, és el moment de practicar-les perquè l’alumnat n’automatitzi els resultats i tingui estratègies per deduir ràpidament aquells que, encara, no se sap de memòria.
El fet de no saber-se-les, augmenta la càrrega cognitiva en problemes avançats, ja que els alumnes han de dedicar esforç a càlculs bàsics, reduint la seva capacitat per concentrar-se en altres aspectes més complexos.
4/5 S’han de plantejar unes matemàtiques que s’aprenguin sense esforç?
NO. L’esforç en l’aprenentatge de les matemàtiques no s’ha d’evitar, sinó que cal aprofitar-lo per aprendre. Parlem d’esforç productiu (de l’anglès productive struggle), que consisteix a desenvolupar perseverança i flexibilitat de pensament, en lloc de simplement buscar la solució correcta.
Els docents ajustem aquest esforç plantejant reptes adequats, sense donar respostes directes, i fomentant la motivació i l’autonomia dels alumnes.
Tenir una mentalitat de creixement és fonamental per veure els errors com a oportunitats per avançar en el procés d’aprenentatge, desenvolupant resiliència i mantenint la motivació.
5/5 Nosaltres, com a docents, tenim un paper rellevant en tot això?
SÍ. Cap recurs o material, per ben dissenyat que estigui, pot tenir èxit sense la dedicació i experiència dels docents.
No hi ha fórmules màgiques: el compromís, la formació contínua i la confiança en el potencial dels alumnes són els veritables motors de l’aprenentatge.
Per això, les guies didàctiques i les oportunitats de formació són recursos valuosos que el professorat utilitza per desenvolupar-se professionalment i oferir una experiència educativa de màxima qualitat als alumnes.
