Aquestes darreres setmanes ha irromput en el món educatiu la notícia dels canvis que afectaran el Batxillerat en els propers cursos. Entre aquests canvis, se n’ha destacat la modificació dels continguts en les matèries de modalitat del Batxillerat de Ciències i Tecnologia.

Diverses institucions han publicat documents considerant que, d’aplicar-se, el projecte de decret del Departament d’Educació i Formació Professional implicaria una pèrdua d’hores de Ciències en el primer curs. Aquesta consideració és discutible, ja que les hores atorgades a les matèries de modalitat no varien ni tampoc les hores destinades a les franges d’optatives, en les quals, tal i com ara passa, els continguts de ciència són complementats en relació a les dues matèries de modalitat. El que sí canvia, per tant, és la distribució de continguts científics i això, lògicament, tindrà repercussió en el paper que juguen les matèries optatives d’ampliació de modalitat.

En tot cas, totes aquestes consideracions al voltant del projecte de decret del Departament han permès reflexionar sobre el paper i la importància de la ciència en l’educació que es vol per als nostres estudiants. Per què és important la ciència i tractar el mètode científic per a les i els alumnes, no només de Batxillerat, sinó també de Primària i Secundària? El propòsit principal d’aquest escrit és intentar respondre, en part i de manera modesta, aquesta pregunta.

El mètode científic es recolza en un conjunt de criteris basats en l’observació, l’experiència i el raonament i sempre seguint dues regles bàsiques: la reproductibilitat i la falsabilitat. És a dir, les experiències han de poder ser repetides per persones diferents i les proposicions científiques han de poder ser falsades en un moment determinat. Aquesta darrera regla és la que atorga a la ciència la condició de veritat sempre provisional.

L’estudi de les diferents matèries científiques fa que les persones s’acostumin a pensar en base a regles i criteris científics i, per tant, el mètode científic es pot considerar un dels pilars del pensament crític. Aquest, entre altres virtuts, permet diferenciar les afirmacions comprovables de les proposicions que són difícils i en alguns casos impossibles de comprovar. El mètode científic permet investigar hipòtesis que podran ser demostrades o rebutjades a través dels procediments de recerca i quan una hipòtesi no pot ser investigada, cal acceptar que no és científica, ja que no es pot validar o rebutjar a través del mètode científic.

Actualment, les hipòtesis no científiques formen part de tertúlies i escrits que apareixen habitualment en els mitjans de comunicació. Si es tracta de temes clarament no investigables, està clar que impera la dita castellana de “contra gustos no hay nada escrito” i en aquest cas, el pensament crític pot seguir funcionant sense problemes, però sense un dels seus pilars, que és el mètode científic. L’estudi de les matèries científiques permet a les noies i nois de Primària, Secundària i Batxillerat entendre les característiques diferencials entre temes que poden ser investigats i d’altres que es basen simplement en opinions personals que no es recolzen en criteris científics.

El mètode científic, i l’anàlisi de les característiques dels diversos tipus d’hipòtesi, no només és aplicable als coneixements purament de ciència. Quan un jurista analitza si una llei o un comportament és o no constitucional, de fet, està utilitzant el mètode científic; l’anàlisi podrà ser repetida per diverses persones i amb el temps, la conclusió podria ser falsada. I com aquest, es poden trobar exemples d’utilització de criteris científics en els diversos àmbits del coneixement.

Actualment es considera que tenir molta informació i per tant, estar ben informat, és bàsic per a poder raonar sobre els diversos temes que afecten la nostra vida quotidiana. Però cal insistir en una qüestió àmpliament acceptada: no és el mateix tenir informació que tenir coneixement. El coneixement és un concepte que s’entén com allò que permet reflexionar sobre la informació i per tant, ordenar-la, jerarquitzar-la i també, si es tracta d’informació investigable, analitzar-la amb criteris científics.

La ciència ha d’estar present a l’educació de totes les ciutadanes i ciutadans, ja que forma part del coneixement; és un pilar del pensament crític i per tant, de les capacitats de raonament que ha de tenir una persona. Cal que l’alumnat de tots els nivells educatius aprengui ciència i estudiï el mètode científic, ja que el pensament crític que desenvoluparan aquests estudiants tindrà molt més valor si, quan cal i sigui possible, està recolzat en criteris científics.A partir de les consideracions fetes anteriorment i de la importància de la ciència en el currículum escolar, cal defensar que no es pot perdre ni una sola hora de continguts de ciència en la dotació horària dels decrets sobre educació. Ni al Batxillerat ni a cap dels altres nivells educatius. Ara bé, val a dir que, aplicant criteris científics i fent una anàlisi rigorosa de la proposta del Departament, no es pot deduir de cap manera que la intenció del nou projecte-decret persegueixi disminuir les hores dedicades a la ciència a 1r de Batxillerat. Sí que hi ha una reordenació de continguts i caldrà adaptar-s’hi de la millor manera possible.