Quan un infant arriba al món, no té cap preferència innata per les nines o els cotxes, les joguines roses o blaves. Les seves mans agafen el que tenen més a prop i els ulls li brillen amb qualsevol objecte que li desperti la curiositat i la imaginació. És, però, en aquest mateix moment quan els adults comencem a marcar algunes diferències. Sense adonar-nos-en, sovint associem joguines, colors i activitats segons si és un nen o una nena, reproduint i perpetuant uns estereotips que, més endavant, sabem que condicionaran les seves eleccions i oportunitats. Un exemple d’això el tenim en els resultats de matemàtiques de les darreres proves TEMS que mostren una clara bretxa de gènere la qual cosa ens evidencia que hem d’abordar aquest desafiament des de les primeres etapes educatives, ajudant a trencar aquests estereotips que s’associen, en aquest cas, a les capacitats matemàtiques d’uns i altres. I els jocs i les joguines són un primer pas per fer-ho.

Les joguines són una eina fonamental per aprendre, créixer i descobrir el món. Jugar a cuinetes, construir amb blocs, cuidar una nina o explorar amb un camió no és, ni hauria de ser, una activitat vinculada a un gènere, hauria de ser una activitat per a tothom. Per què un nen no pot imaginar-se cuidant un nadó de joguina? Per què una nena no pot construir torres o conduir cotxes de joguina? Quan limitem les opcions de joc, limitem la curiositat per aprendre i sentir i limitem, també, les habilitats que es desenvolupen i els valors que s’aprenen.

L’escola i la família tenim un paper clau a l’hora de trencar aquestes barreres. Si promovem un ús igualitari de les joguines, estem obrint portes perquè en el futur les nenes s’animin a triar professions encara masculinitzades, com l’enginyeria, la ciència o les matemàtiques, i els nens es vegin capaços d’escollir professions associades tradicionalment a la cura, com per exemple, l’educació o la infermeria. I no és només una qüestió de professions, és una qüestió de llibertat. La llibertat de que siguin qui vulguin ser, sense els condicionants que, des de petits, els imposa la societat. 

Aquest Nadal us animem, com a famílies, a reflexionar sobre les joguines que posem a les mans dels més petits. No hi ha joguines de nens ni de nenes, només joguines que inspiren, ensenyen i fan créixer. Si oferim als nostres infants totes les opcions, els estarem regalant molt més que una joguina, els estarem regalant oportunitats, llibertat i igualtat.

Perquè construir un món més just comença, moltes vegades, amb un joc.