Al mes de setembre, amb els nens i nenes d’I3, que s’incorporen nous a l’escola, una de les coses més importants ha estat establir vincles afectius i de seguretat. Per això, des d’un inici els hem acompanyat buscant moments personalitzats d’atenció, explicant i posant paraules a allò que senten.

Aquest temps que dediquem a acollir-los, a ells i a la seva família, és temps d’educació, un temps que ens permet establir un marc de confiança i relacions positives que faciliten la col·laboració a favor del seu creixement personal.

Aquests primers dies, les propostes s’han emmarcat, sobretot, en les rutines perquè saber en tot moment què passarà i anticipar-ho els dona seguretat. També han estat molt importants els jocs de coneixença per establir lligams entre els nous companys i companyes, jocs tranquils, activitats engrescadores i atractives…

Aquesta acollida del setembre, però, anirà més enllà ja que l’escola és acollidora en tot moment. A l’escola generem un entorn de seguretat, d’afecte i de confiança, en què les relacions són de respecte i càlides.

Les mestres ens fem presents sent-hi físicament i també quan no hi som. Així doncs, de mica en mica, saben que poden comptar amb nosaltres quan ens necessiten i a poc a poc ens van fent partícips de les seves emocions, descobertes, frustracions, alegries… En un ambient de convivència, les relacions es donen d’una manera natural i es creen els vincles de convivència amb nosaltres i, també, entre ells i elles.