Article de Bibi Solanes Roca-Sastre
Presidenta de Castellers de Sarrià. Antiga mare de l’escola
València sempre en serà l’exemple
Ja fa prop de 10 anys que l’escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia ens va cedir el gimnàs per als nostres assajos de divendres al vespre. El sostre no és gaire alt, però en aquell moment les estructures que aixecàvem tampoc no necessitaven més alçada i, també, evitàvem el fred de l’hivern a Sarrià i les pluges de la tardor i la primavera. I avui, per manca encara de local propi, allà seguim.
Han passat uns quants anys i la relació amb el centre educatiu es va reforçant, i ja no només dins del context casteller, també a l’hora d’afrontar reptes socials com la DANA d’aquesta tardor, la gota freda més forta dels darrers anys.
Organitzar-nos per recollir productes bàsics i enviar-los cap a València va ser d’una intensitat extrema: amb presa de decisions al minut via mòbil i xarxes. València no podia esperar, havien de rebre les nostres caixes el més aviat possible, teníem la sensació que ja fèiem tard i que el nostre ajut no podia quedar obsolet.
Tot començava a finals d’octubre, sobretot durant la matinada del dia 29, quan les fortes pluges baixaven amb forta virulència barranc avall, enduent-se els pobles d’Alfafar, Picanya i Catarroja, entre d’altres.
Poques hores més tard, i amb el cor encongit, Castellers de Sarrià llençava un primer missatge a les xarxes de recolzament a tots els valencians i valencianes afectats i, poc després, ja posava en marxa la recollida de primeres necessitats que calia enviar immediatament als pobles més afectats. Segon missatge: qui vulgui fer donacions de roba, menjar i calçat, que ho porti a Espilates, al carrer Benet Mateu 44. Tot anava de pressa, el Jota, casteller de la colla i amb molts coneguts a la zona de la catàstrofe, dirigia la comunicació entre els pobles i nosaltres.
Els productes més necessaris anaven canviant, i nosaltres anàvem adaptant-nos a tot el que realment era primordial. Ho anàvem “penjant”, n’informàvem, tothom es movia i, l’escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia de seguida ens contactava: volien fer recollida entre totes les famílies i enviar-ho conjuntament amb nosaltres.
Dimecres ja teníem un munt de caixes per guardar a l’escola i al local d’Espilates, i els ajuts seguien arribant. Els productes farmacèutics eren els primers de la llista i, personalment, em quedo glaçada quan el Jota em diu que les farmàcies estan buides. Com pot ser? Som al segle XXI i en una societat teòricament organitzada!
Dijous teníem la recollida del material amb la furgoneta llogada, però les donacions no paraven de créixer, cosa que també ens omplia d’esperança. Faltaven caixes! L’església de la Bonanova ens en donà més i un equip de l’escola, format per alumnes de Secundària, professorat i membres de l’AFA, juntament amb els castellers començava a classificar i distribuir tots els productes, separant ja les caixes per a cada poble. Vam omplir el vehicle fins a dalt, ja no hi cabia res més, i encara quedaven caixes, però se les enduria un altre casteller, el Mar Puente, cap a València, poc després.
I divendres 8 de novembre, a les 6 del matí, el Jota marxa a repartir-ho tot a l’Alfafar, Picanya i Catarroja.
Mireu aquí el vídeo de la primera sortida de material
Són molts quilòmetres amb entrades i sortides de les poblacions encara inutilitzables, amb ponts desapareguts i cotxes enmig dels carrers. Però ho aconsegueix i, fins i tot, troba una mica de temps per parlar amb veïns i veïnes i conèixer una mica les històries que hi ha darrere de les famílies. I quan torna el mateix divendres al vespre, ens retrobem a l’escola, a l’hora de l’assaig. Cansat, però sobretot molt afectat emocionalment, ens explica la història del nen Vicente o ens descriu unes imatges de quasi postguerra.
Des de Castellers de Sarrià agraïm a l’escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia totes les facilitats rebudes, la impressionant recollida en poques hores que van aconseguir de les famílies i el fet que sempre responen amb molt d’afecte totes les nostres demandes.
També voldria aprofitar per agrair al centre Espilates l’obertura del local des del minut zero per recollir caixes i caixes de productes, fins i tot en cap de setmana i, a tots els castellers i veïns de Sarrià, la seva gran mostra de solidaritat.
Per als Castellers de Sarrià aixecar castells comporta valors com educació, convivència, respecte i treball humà. Són justament aquests valors, compartits amb l’escola, els que ens porten a actuar en situacions tan extraordinàries com les viscudes, a contrarellotge, aquests darrers dies.