Des del curs passat, a la Fundació Collserola tenim un alumne, el Víctor, que participa en el programa Joves i Ciència de la Fundació Catalunya La Pedrera. Aquesta proposta selecciona estudiants de 4t de Secundària amb talent i els forma perquè esdevinguin científics més ben preparats, fent-los participar en activitat als millors centres de recerca de Catalunya i del món. 

Som les escoles els que presentem els i les candidates, un màxim de 4 en el nostre cas, que han de passar un doble procés de selecció. 

Aquest curs, ja a 1r de Batxillerat, el Víctor continua en el programa i, entre les activitats en què ha participat, hi ha una conferència que va fer als seus companys i companyes de 4t.

De tot plegat, n’hem volgut parlar amb ell. El resultat és aquesta entrevista on ens parla de la seva experiència i anima els nois i noies a participar a Jove i Ciència.

En què consisteix el programa Joves i Ciència?

Joves i Ciència és un dels programes de foment de vocacions científiques de la Fundació Catalunya La Pedrera. Té una durada de tres anys i es divideix en tres fases amb objectius diferenciats. Està adreçat a estudiants de 4t d’ESO amb talent i curiositat pel coneixement científic, i només 60 alumnes de Catalunya són seleccionats cada any.

La primera fase té lloc durant l’estiu de 4t d’ESO al centre de recerca MónNatura Pirineus, situat als Pirineus catalans. En el procés de selecció, cada estudiant escull un dels sis projectes proposats, que es treballarà en grups de 10 persones amb l’acompanyament d’investigadors experts. Les disciplines disponibles són biologia evolutiva, biologia molecular, química, física, astrofísica i enginyeria aeroespacial. En acabar aquesta fase, els participants han d’elaborar un article científic sobre l’àmbit que prefereixin per poder accedir a la següent etapa del programa.

La segona fase té lloc durant l’estiu de 1r de batxillerat i consisteix en una estada en un centre de recerca local escollit entre les opcions proposades. En aquesta etapa, els participants tenen l’oportunitat de viure la recerca de primera mà i col·laborar amb investigadors en projectes d’avantguarda. En alguns casos excepcionals, també es poden oferir estades en centres internacionals.

Finalment, a la tercera fase, durant l’estiu de 2n de batxillerat, la recerca s’amplia a nivell internacional. Els participants han de buscar pel seu compte un centre de recerca, que pot estar situat tant dins com fora del país.

Com i per què t’hi vas presentar?

En un moment de certa incertesa, vaig rebre informació sobre aquest programa a través de la meva tutora i la meva mare. Tenia molts dubtes sobre quina modalitat de batxillerat triar per al curs següent. Sabia que volia fer el batxillerat tecnològic perquè vull estudiar enginyeria aeroespacial, però no tenia clar si optar pel batxillerat internacional, el batxibac o el batxillerat espanyol. Ara, havent escollit el batxibac, estic satisfet amb la meva decisió.

Em vaig presentar al programa per dos motius: volia viure experiències en entorns de treball científic i conèixer persones amb interessos similars als meus, curioses i amb passió per la investigació. Ara, després d’haver entrat al programa, puc dir amb tota sinceritat que he complert aquests dos objectius.

Quins són els requisits que es demanen per presentar-s’hi?

Per ser candidat, cal estar cursant 4t d’ESO en un institut de Catalunya i tenir la intenció de fer el batxillerat científic i/o tecnològic. A més, es requereix un bon nivell d’anglès, tant oral com escrit, per poder comunicar-se amb els investigadors i consultar articles científics, que majoritàriament estan en aquesta llengua. Les notes de l’alumne també es tenen en compte.

També es valoren habilitats interpersonals i de comunicació, així com l’interès per conèixer noves persones i establir relacions. Però, sobretot, busquen joves amb un gran entusiasme per la ciència i un compromís ferm amb els tres anys de durada del programa. Aquest últim requisit és clau: demostrar un interès genuí i molta motivació pot marcar la diferència a l’hora de ser seleccionat.

Per accedir al programa, cal, entre altres requisits, obtenir una carta de recomanació d’un professor de ciències, matemàtiques o tecnologia, una altra carta de recomanació del tutor, del cap d’estudis o del director del centre, i completar el formulari d’inscripció de Joves i Ciència. Aquest formulari és força extens, per la qual cosa convé preparar-lo amb antelació. A la pàgina web de Joves i Ciència hi ha informació detallada i molt ben explicada.

I, ara que ja tens experiència, què afegiries a aquests requisits?

Des de la meva experiència afegiria ser organitzat no com un requisit, però sí com una recomanació molt valuosa. Disposar d’un bon mètode d’organització pot ser de gran ajuda. Quan vaig escriure l’article científic, tot i tenir el temps planificat, vaig trobar dificultats per compaginar el batxillerat amb el projecte. Potser va ser pel canvi d’etapa educativa sobtat, però considero que com més organitzat s’és, més fàcil resulta gestionar les tasques.

També destacaria la importància de la iniciativa personal. Tant en el projecte de l’estada a MónNatura Pirineus com en la redacció de l’article, tenir idees pròpies i saber-les transmetre és molt útil. Aquesta capacitat pot marcar la diferència a l’hora de tirar endavant el treball de recerca i aprofitar al màxim l’experiència.

Què és el que has fet fins ara, com a part del programa? 

Dels tres anys de durada del programa, he completat la primera fase, en què he participat en un projecte de recerca i he escrit un article científic. També he seleccionat el centre de recerca per a la segona fase del programa.

La primera fase de Joves i Ciència va tenir lloc durant l’estiu de 4t d’ESO (2024) al centre de recerca MónNatura Pirineus, situat als Pirineus catalans. Vaig participar en un dels sis projectes, anomenat Petits satèl·lits per canviar el món, que pertanyia a la disciplina de l’enginyeria aeroespacial. Va ser una experiència molt enriquidora. L’objectiu del projecte era construir una sonda estratosfèrica (High Altitude Balloon o HAB, en anglès) capaç d’arribar a uns 25.000 metres d’altura per recollir dades i realitzar un petit estudi científic. Malauradament, la nostra sonda només va aconseguir una altitud màxima d’uns 15.000 metres. Tot i no assolir l’altitud prevista, els resultats obtinguts van ser molt satisfactoris.

Després de l’estada, fa aproximadament un mes, vaig escriure un article científic titulat Mineria de titani a la Terra i la Lluna: una anàlisi comparativa dels impactes ambientals (en anglès, Titanium Mining on Earth and the Moon: A Comparative Analysis of Environmental Impacts), en què analitzava la hipotètica extracció de titani a la Lluna i el seu impacte mediambiental.

Fa pocs dies, vaig haver de triar el centre de recerca per a la segona fase del programa. El meu objectiu és poder formar part d’un projecte de la UPC anomenat NanoSat Lab, en què es duu a terme la construcció de nanosatèl·lits.

I què és el que t’ha agradat més fins ara?

Entre d’altres coses, el que més destacaria són les noves amistats que he fet. Una de les millors coses del programa és que tothom es relaciona amb tothom, fet que fa l’experiència molt enriquidora. No només coneixes les històries dels participants de la teva promoció de Joves i Ciència, sinó també les dels companys d’altres promocions i programes de la Fundació Catalunya La Pedrera. Al final, totes les promocions del programa acaben establint vincles molt sòlids entre elles.

Els exparticipants dels programes de la Fundació som coneguts com a Fellows. Quan es fan quedades de Fellows, m’ho passo molt bé coneixent gent amb els mateixos interessos i passió per aprendre com jo. La comunitat és molt amistosa, i els Fellows més grans, alguns amb doctorats, ens donen un cop de mà als més joves, fent de mentors i, quan cal, facilitant-nos contactes valuosos.

No fa massa, vas fer una conferència per als teus companys i companyes de 4t. Com va sortir l’oportunitat?

Dins la Fundació Catalunya La Pedrera, hi ha una iniciativa anomenada Ambaixad@rs de la ciència, que té com a objectiu incentivar les vocacions científiques a les escoles a través d’experiències viscudes als programes de la Fundació.

Uns mesos abans de la xerrada, vaig assistir a un acte organitzat per la Fundació a La Pedrera, on una de les coordinadores del programa em va proposar participar-hi. La idea em va entusiasmar i de seguida m’hi vaig inscriure. Després, vaig comentar l’oportunitat a la Sara Moya, coordinadora de 3r i 4t d’ESO, per saber si el nostre centre estava inscrit per rebre una xerrada d’Ambaixad@rs de la ciència i si podria fer-la a la nostra escola. La seva resposta va ser afirmativa, així que vaig tenir l’oportunitat de dur-la a terme.

Ara que ja he fet la primera xerrada, estic pensant a repetir-la en un altre centre per acostar el fascinant món de la ciència als més joves.

Què els vas intentar transmestre?

El meu objectiu principal, més enllà d’explicar-los el que vaig fer durant l’estiu passat, era mostrar-los la importància de no quedar-se a la superfície.

Una de les grans lliçons que m’ha ensenyat Joves i Ciència és la humilitat. Passar dues setmanes envoltat de persones tan extraordinàries m’ha fet adonar que destacar enmig del talent és un repte difícil. Per això, crec que la millor manera de tenir una bona educació és anar més enllà de l’escola. L’escola és fonamental, però també és essencial trobar activitats que et permetin continuar aprenent fora de l’àmbit acadèmic i buscar nous reptes personals.

Els volia transmetre el meu entusiasme per aprendre.

Per què recomanaries l’experiència?

Principalment per dos motius. El primer és perquè s’aprèn moltíssim, i no només sobre l’àmbit escollit. El segon és perquè et permet conèixer persones d’arreu de Catalunya (i més enllà) que, probablement, mai hauries arribat a conèixer sense el programa.

Durant la primera fase, quan passem dues setmanes al centre de recerca MónNatura Pirineus, es crea un ambient molt divers i acollidor. El projecte escollit no és un factor determinant per fer amistats. De fet, en el meu cas, els meus millors amics van acabar sent del grup de Bioevolució, tot i que les nostres disciplines tenen ben poc en comú. A més, en escriure el meu article científic, vaig tenir l’oportunitat d’establir contacte amb professionals del sector aeroespacial, com enginyers, investigadors i professors. I estic segur que a la segona i la tercera fase en coneixeré molts més.

D’altra banda, l’experiència de la primera fase i els coneixements adquirits són increïblement enriquidors. Amb el suport dels investigadors i dels meus companys, vaig aprendre molt més del que mai hauria imaginat. La millor part és que encara em queden dos anys per continuar aprenent.

Hi ha alguna cosa que no t’hem preguntat que t’agradaria afegir?

Crec que les meves respostes a preguntes anteriors resumeixen molt bé la meva experiència. 
M’agradaria animar a tothom qui li agrada la ciència i la tecnologia que consideri l’opció de presentar-s’hi. I, en el cas de no ser seleccionat, no desanimar-se ja que hi ha alternatives tan enriquidores com, per exemple, el programa Bojos per la Ciència o Joves per la Medicina.