Àlex Losada de Torre
Director de Secundària i Batxillerat de l’Escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia
Festivitat popular i transversal sense festa laboral, d’origen medieval i de rabiosa vigència actual, de marcat to local i de clara projecció internacional, totes aquestes aparents contradiccions, i moltes més, són les que s’apleguen sota l’esperit de la Diada de Sant Jordi, la jornada en què els llibres i les roses prenen els carrers de les ciutats de Catalunya, i de cada cop més ciutats del món, compartint-los amb una munió de ciutadans que ocupen l’espai públic en la celebració cultural del Dia del Llibre, des de farà aviat 100 anys, tradició que, tal com va definir Santiago Salvat en una ocasió, és “com els torrons de Nadal i la farigola de Dijous Sant.”
Sant Jordi, patró de Catalunya des del 1456, ha tingut una presència constant en la memòria dels catalans, però la seva presència en l’imaginari col·lectiu és encara anterior. Valgui com a exemple la incorporació al segle XIII de la creu de Sant Jordi a l’escut de la ciutat de Barcelona, conseqüència de la devoció que s’hi tenia, o la visió del sant al setge de Mallorca, tal com suggereix el rei En Jaume a la seva crònica.
La llegenda del cavaller, la princesa i el drac és apta per a totes les interpretacions en què el bé (el propi de cada cultura i de cada època) venci el mal en benefici de tots els que l’han patit, especialment els més desvalguts. D’aquí l’èxit d’aquesta història entre els infants i de la variada iconografia que se n’ha derivat. I quan es va decidir que el Dia del Llibre s’escaigués en el 23 d’abril —dia de Sant Jordi i commemoració de la mort de dues grans figures de les lletres universals, Cervantes i Shakespeare—, la llegenda, l’onomàstica i els llibres van quedar units ja per sempre. Coincidint també amb el dia dels enamorats, la rosa serà el present que haurà de rebre l’estimat o l’estimada en ple esclat de la primavera.
Les escoles de la Fundació Collserola van veure des dels seus inicis en la Diada de Sant Jordi la gran manifestació popular que és per a tota la societat catalana: una mostra ciutadana al voltant de la literatura i les roses, la cultura i la bellesa. La Diada, a les escoles, transcorre sempre en un ambient festiu en què els llibres, les roses, els dracs i les senyeres comparteixen espai amb les representacions teatrals de la llegenda, la venda de llibres, els tallers literaris, les xerrades sobre múltiples temes al voltant de la literatura i el lliurament de guardons als textos i alumnes que se n’han fet mereixedors gràcies a la qualitat de les seves obres. Cada curs, i ja en portem molts, tots els alumnes de les escoles presenten un text, a vegades sobre un tema lliure, altres sobre un de concret, o fins i tot, com aquest curs en les etapes de Secundària i Batxillerat, a partir d’un breu fragment d’una prosa o poesia seleccionats pel Departament de Llengua catalana. És aquesta l’ocasió de fondre en una de sola dues tradicions ben nostrades: Sant Jordi i els Jocs Florals, dues manifestacions cíviques del poble català que coincideixen en l’origen medieval i en la voluntat de difusió de la literatura, així com en la presència floral d’ambdues, ja que si a la primera la presideix la rosa, a la segona, la Flor Natural, l’Englantina i la Viola.
Els alumnes de les escoles de la Fundació Collserola, infants i joves, participen amb les seves obres, proses i poemes, que els mestres i professors corregeixen i valoren, en una avinentesa en què la triomfadora és sempre la creació i la imaginació, i en què les obres més reeixides són destacades públicament i tenen el seu espai al Mirèio, la revista d’art i literatura que publica la Fundació, que té, per qui va ser l’autor de l’obra homònima, Frederic Mistral, un ressò jocfloralesc ineludible.
Fent nostres els versos d’Espriu, voldríem demanar aquest curs i tots els que han de venir al “Senyor Sant Jordi,/patró,/cavaller sense por, guarda’ns sempre/del crim/de la guerra civil./Allibera’ns dels nostres/pecats/d’avarícia i enveja,/del drac/de la ira i de l’odi/entre germans,/de tot altre mal./Ajuda’ns a merèixer/la pau/i salva la parla/de la gent/catalana.[…]”
Tot i la deriva comercial i competitiva de la qual s’ha envoltat la Diada de Sant Jordi darrerament, no podem deixar de congratular-nos que una festa multitudinària com aquesta, on tothom, al marge de qualsevol circumstància, s’hi pugui sentir interpel·lat, ens identifiqui com a poble i ens projecti internacionalment.
